dimarts, 6 de febrer de 2007

LA LLENGUA DES D’ UNA PROPOSTA D’EDUCACIÓ INCLUSIVA


A inici del curs 2005/2006, el cicle mitjà de la nostra escola, el CEIP Alfred Mata de Puig-reig, vam endegar l’ensenyament de la llengua catalana dins el marc d’escola inclusiva. El curs anterior s’havia començat aquesta experiència al cicle inicial. (A l’annex 1 hi ha un resum de tot el procés organitzatiu; amb fotografies dels diferents moments de la tasca educativa).
Volíem treballar l’àrea de llengua amb aquesta filosofia d’inclusivitat i cooperativisme. La inclusió comporta,entre altres aspectes, un treball basat en la cooperació de tots els alumnes del grup. En aquest cas el grup eren els nens i nenes de 3r i 4t, que vam ajuntar en un mateix espai. Tant els alumnes acabats d’arribar d’altres països, pobles... com els nens i nenes que presenten certes problemàtiques de relació o dificultat en els aprenentatges. Per aquest motiu la distribució dels alumnes en grups o equips, al nostre entendre, és molt important. Calen estones de treball per part de l’equip de mestres per pensar quina és la millor manera d’agrupar els infants: qui és més capaç d’ajudar, qui té facilitat en les relacions, qui està disposat a treballar sense endur-se els mèrits individualment, etc. S’han de tenir en compte molts factors. Cada alumne ha de poder sentir-se inclòs i ser partícip de les decisions del grup, vingui d’allà on vingui. Tothom ha de tenir autèntica veu i vot. Primerament han de ser capaços d’integrar-se al grup reduït per aconseguir, després, adaptar-se al gran grup, a l‘escola, i finalment a la comunitat. Cal remarcar que les sessions de llengua catalana es feien dos dies a la setmana, a primera hora del matí, durant una hora i mitja.
En el moment de començar aquest treball al cicle hi havia dues nenes sud-americanes i un nen polonès acabat d’arribar. També teníem un parell de nens procedents de barris poc integrats i per tant amb dificultats d’aprenentatge en la llengua catalana.
A l’hora de distribuir els grups de treball vam tenir molt en compte aquests factors, per afavorir al màxim la relació dels alumnes, facilitadora, sens dubte, de l’apropiació de la llengua catalana. Ja sabem que, malauradament, els infants del nostre país tendeixen molt a canviar la llengua pròpia per la castellana, si es presenta algú que se’ls adreça en aquesta llengua. D’aquesta manera afavoríem l’arribada dels nouvinguts i fèiem una immersió positiva i real.
Vam decidir triar un tema que ens engresqués a tots, a l’alumnat i als docents. A partir d’aquí podríem motivar-nos recíprocament i constantment. A qui no li criden l’atenció els contes de por? Aquest, doncs, va ser el tema que proposàrem a l’alumnat. Durant una hora setmanal vam anar preparant les sessions de classe entre tots els docents implicats, amb l’assessorament de l’EAP.
Quan vam fer la proposta a classe, l’alumnat es va mostrar entusiasmat. De seguida van engrescar-se a col·laborar-hi, aportant tots els llibres o material que poguessin relacionat amb aquest tema.
La biblioteca del poble va oferir-nos la possibilitat d’allargar el préstec dels llibres. D’aquesta manera, cada nen o nena que n’anava a buscar els portava a l’escola on els registràvem per grups de treball, per poder-se’ls intercanviar entre ells i saber, en tot moment, on eren o qui els tenia. Per aquest motiu vam fer una graella, on per una banda hi havia els llibres i per altra banda el grup que els tenia en aquell moment.
Els equips van omplir un quadern de treball, amb la fotografia del grup inclosa i amb les normes que havien de complir, així com amb el càrrec o responsabilitat que tenia cadascun dins el grup. Aquests grups es van posar un nom relacionat amb la por: “Els esquelets”. “Els monstres”...
Un dels aspectes més motivadors va ser l’ambientació de l’aula on ens trobàvem. Les persianes restaven abaixades, apagàvem els llums i fèiem la cerimònia d’encendre una espelma a cada taula, per crear un ambient adequat i propici per involucrar-nos en la història de por que explicàvem. D’aquesta manera acostumàvem a començar les sessions. Llegíem un conte de por curt cada mestre, o bé un capítol d’algun llibre, que continuàvem a la següent sessió. Els alumnes restaven expectants!






El desenvolupament d’aquest programació es va fer seguint l’ordre següent:
En primer lloc vam llegir molts contes de por. Aquesta activitat de lectura es feia a cada sessió. Podia ser individual o per parelles, i fins i tot per equips.
A continuació vam fer un conte amb tot el grup classe. D’aquesta manera obríem les portes per fer-los més conscients del treball que haurien de realitzar ells posteriorment. Acabat aquest conte, vam convidar una il·lustradora molt coneguda de Berga, perquè ens ajudés a il·lustrar contes de por. Ens va ensenyar a fer monstres, cases terrorífiques...
Entre tots, mestres i alumnes, vam inventar-nos el primer conte de por a la pissarra. Després les nenes i els nens van il·lustrar individualment la còpia feta per a cadascú, seguint els consells de N’Angelina Vilella, l’experta. Van obtenir molt bons resultats. A l’annex 2 hi adjuntem un d’aquests contes a tall d’exemple.
Un cop fet el conte en gran grup, venia l’hora d’inventar-se’l en petit grup. Realment va ser una experiència interessant: els tres mestres que érem a l’aula anàvem supervisant i valorant el treball que feien, així com aclarint els dubtes, ajudant-los a buscar la sintaxi correcta i explicant l’ortografia que calia en aquell moment. Cada mestre ens canviàvem els grups per no incidir sempre en el mateix, perquè els alumnes tinguessin la possibilitat de veure diferents opcions. Tots donàvem el més bo de nosaltres mateixos.
També ens va ser possible convidar a Mossèn Climent Forner, un conegut escriptor de la comarca veïna, que havia publicat un llibre amb diversos contes de por, que ja havíem llegit feia poc. El caràcter obert i extravertit d’aquest personatge va captivar als infants i vam gaudir d’una bona estona!
Pensem que vam aconseguir treballar la llengua d’una manera lúdica i engrescadora. Teníem molt clar que hi havia aspectes bàsics a treballar: expressió i comprensió oral, expressió escrita i comprensió lectora, i... saber treballar en grup.
L’expressió oral es treballava cada dia quan la mainada explicava o recomanava els llibres de por que havia trobat interessants. També en la presa de decisions dins l’equip (valorant el treball que feia cadascú i proposant millores). Moltes sessions finalitzaven amb una avaluació del treball, que els feia més conscients i més responsables de la feina que realitzaven. En aquest apartat voldríem remarcar la participació dels nens i nenes no catalanoparlants, l’esforç i l’aplaudiment que generaven per part dels altres en exposar el què havia redactat el grup.
La comprensió oral, la treballàvem des de l’escolta de contes, tant els que llegien els mestres com els narrats pels mateixos alumnes. Cal remarcar l’atenció que posaven quan parlava un altre company o companya. Tothom volia ser escoltat, i per aquest motiu havien d’escoltar també a la resta de la classe.
En l’apartat de l’escriptura ja hem vist que a més a més d’un conte entre tots, van haver-ne d’escriure un per grup i un individualment.
Com ja hem comentat, la lectura va ser un dels treballs bàsics del projecte.
Ens va ser de gran ajuda la troballa de contes de por a internet i algun llibre de contes de por fet per autors clàssics de gran vàlua. Cada dia llegíem una estona. També van haver de preparar-se la lectura del conte fet en equip per explicar-lo a les altres classes. (veure annex 1 amb fotografies). Finalment els va fer molta il·lusió enregistrar un CD amb els contes que havien fet els diferents grups (annex 3). Això els va motivar a treballar la lectura, perquè després els seus familiars rebrien el CD com a obsequi. Vam decidir que uns quants nens i nenes també anirien a llegir el conte fet en gran grup a l’emissora local del poble. El director de la ràdio va fer un especial informatiu entrevistant a diferents implicats en la programació de la unitat i els ideòlegs d’aquest sistema de treball. Finalment es va gravar el conte i es va emetre per la ràdio. Va tenir una gran ressonància (annex 4).
En conjunt, va ser un treball molt engrescador. Vam ser capaços d’integrar a tot l’alumnat, participant en l’aventura de construir un conte. Treballar d’aquesta manera afavoreix les relacions entre l’alumnat i el fa més responsable. Per això és més fàcil que se senti inclòs i valori l’escola. És més fàcil estimar-se-la si tots ens hi sentim bé! Si l’estimem segur que lluitarem per fer l’entorn més acollidor i respectarem el què ens és propi: la nostra llengua i la nostra cultura.