DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE ENVERS LES DONES

El El passat dia 16 de novembre, l’alumnat del CEIP Alfred Mata de Puig-reig, va sortir al carrer per a regalar abraçades. Aquesta acció es va realitzar perquè estan totalment en contra de qualsevol tipus de violència i concretament per recolzar a les donent amb el professorat, van voler demostrar que amb la violència no es va enlles que malauradament la pateixen reiteradament. Els nens i les nenes, juntamoc, i que tothom és feliç amb una forta i dolça abraçada. La gent del carrer va trobar que la iniciativa estava molt bé i no van dubtar a abraçar i a deixar-se abraçar.

DIADA DE SANTA CECÍLIA

Avui dia 22 de novembre de 2007 tota la comunitat educativa hem celebrat el dia de Santa Cecília, patrona dels músics. L'alumnat d'educació infantil i 1r de cicle inicial han escoltat un conte sobre uns gegants que han perdut el seu instrument. Aquest és una gralla. Al final del conte dues alumnes de batxillerat i que pertanyen als geganters de Puig-reig han tocat algunes peces amb aquest instrument. A les 4 de la tarda la resta de l'alumnat ha presenciat les explicacions d'alguns instruments( guitarra, saxòfon i clarinet) amb alguna audició. Després cada curs ha cantat una cançó amb l'acompanyament de diversos instruments. Ha estat una vetllada molt instructiva i alhora molt lúdica. L'alumnat s'ho ha passat d'allò més bé. Des de l'escola volem felicitar a la nostra especialista de música i a tots els nens i nenes per la feina que han realitzat.

Visita Departament d'Educació

El dimarts dia 7 de novembre de 2007 el Sr Ignasi García(cap d'inspectors d'educació) i el Sr Josep Maria Serra (inspector d'educació de zona) van visitar la nostra escola per veure el treball d'escola inclusiva que portem a terme. Van assitir a dues sessions, concretament a cicle superior i a cicle inicial per veure com treballàvem la llengua. Posteriorment van tenir una reunió amb tot l'equip de mestres per exposar, aclarir, i consensuar aspectes que l'observació directa a classe els havia suggerit. La trobada va ser molt engrescadora i profitosa perquè sempre va bé que persones externes a l'escola puguin venir a veure com ho fem. Al mateix temps l'interès de l'administració sembla ser que va en aquesta direcció, la qual cosa fa que estiguem més convençuts d'allò que estem fent al nostre centre. Desitgem que les persones quan parlin de l'Alfred Mata puguin dir: sí, és aquella escola on apliquen la metodologia d'escola inclusiva. Al finalitzar la reunió ens han encoratjat a continuar en aquesta línia de treball i han valorat molt positivament que aquest plantejament sigui un plantejament d'escola, de totes les persones que en formem part.

Reunió de les famílies Curs 2007-2008

El dia 25 d'octubre a 1/4 de 6 de la tarda vam celebrar la reunió general amb les famílies. La trobada es va iniciar amb una primera part conjunta. Les delegades i els delegats de les diferents classes, van donar la benvinguda amb un breu parlament a tota l'assistència. A continuació, el director, en Salvador Moles, va explicar On som i cap a on anem pel què fa al projecte de "L'escola que somiem", projecte que busca la implicació de tota la comunitat educativa a l'hora d'educar als nostres infants. Finalment el responsable de la biblioteca municipal Guillem de Berguedà, en Francesc Puig, va explicar tots els recursos que podia oferir, els projectes comuns que duem a terme i d'altres que tot just hem iniciat, en la línia de crear xarxes entre les diferents entitats i associacions del municipi.
La segona part de la reunió va ser per cicles. Els diferents equips de mestres van fer presentacions amb el Power Point mostrant bones experiències fetes el curs anterior, juntament amb una mostra d'allò que enguany s'està treballant. El claustre de mestres és de l'opinió que la visió d'allò que es fa a l'aula, és la cosa més aclaridora quan vols explicar la teva manera d'entendre l'educació.
Finalment i una vegada enllestides les reunions de cicles, es va fer un refrigeri al pati de l'escola per celebrar amb alegria que estàvem davant d'un nou curs.
El DVD de la reunió el vam dur a la TV local de Puig-reig per tal que les persones que no van poder assistir-hi, també poguessin assabentar-se dels temes tractats.

Un altre personatge

Estem de sort; avui la nostra escola també ha tingut la visita de l'escriptor de renom Enric Larreula. És autor de molts llibres de literatura infantil. Ha visitat els nens i les nenes de cicle inicial. Ha explicat el darrer dels seus llibres, narració que la mainada coneixia. Tothom ho ha trobat molt interessant i l'autor els ha encoratjat a escriure un conte que faci riure i li enviïn al seu correu electrònic. Ell ha estat molt content de venir a la nostra escola.

Visita d'en Francesco

Aquest matí ens ha visitat una persona que està fent un màster sobre les dificultats en l'aprenentatge de l'escriptura. Ha passat per tots els cicles de l'escola per veure la nostra manera de treballar.

XXIV JOCS FLORALS 2007 A PUIG-REIG

Com una tradició estimada i afermada, avui dilluns 23 d'abril hem celebrat els nostres XXIV Jocs Florals. Al llarg del matí hem enllestit els darrers preparatius i també hem assajat la Santa Espina.
La festa s'ha iniciat a les 15 hores amb "El Cant de la Senyera", a mida que feien entrada les dames i els cavallers representants dels diferents cursos. A continuació el rei i la reina de 6è s'han dirigit cap a l'escenari per presidir tots junts l'entrega dels diferents guardons. Els premiats han fet la lectura de les seves poesies guanyadores. Tot seguit l'Ampa ha regalat un llibre a tots els nens i a totes les nenes. També des de l'escola s'ha fet entrega d'una "Queta" per a tothom, mascota que forma part de la campanya "Dóna corda al català".Després d'un breu descans, hem fet rotllana al pati de l'escola i hem ballat la sardana. Per acabar, l'Ampa de l'escola ens ha obsequiat amb coca, xocolata i beguda per a tots els assistents.
Des de l'equip de mestres volem agrair a totes les famílies la vostra participació a la festa. Desitgem que l'any vinent, que celebrarem els vint-i-cinc anys, també poguem comptar amb la vostra companyia. Visca el CEIP Alfred Mata i visca Puig-reig, el nostre poble!

JORNADA RESPECTE A L'ENTORN

En el marc de l'aprenentatge-servei, centres escolars de primària i secundària del Berguedà vam fer una jornada el dia 17 d'abril, a les 6 de la tarda i al Pavelló de Suècia de Berga per reflexionar sobre l'entorn més proper que ens envolta. A Puig-reig, el CEIP Alfred Mata i l'IES Puig-reig vam dur a terme una acció conjunta, fruit del treball de camp fet en unes sortides pel poble, on vam poder veure quines deficiències hi havia al nostre municipi, pel què fa al respecte que hem de tenir pel nostre medi. Vam portar-les a l'Ajuntament i després de parlar amb el regidor corresponent vam decidir conjuntament quines d'aquestes accions podríem fer. Hi va haver molta complicitat per totes les parts. El consistori es va comprometre a posar cendrers, papereres i contenidors de piles. A més a més de renovar la font de la Plaça dels Peixos. El dia 28 de març vam poder veure algunes d'aquestes obres, al mateix temps els alumnes d'ambdós centres vam repartir un futlletó pels carrers i botigues del municipi, on s'explicava quin havia de ser el compromís de tots els puigrreigtencs. L'eslògan deia: "Posa'm on toca" "No m'abandonis a qualsevol lloc" .Finalment vam fer la neteja de la zona del davant del pavelló.
A l'escola s'hi ha posat un compostador per a les deixalles orgàniques i s'està pintant tot el mur de La Muntanyeta, també dins el treball del respecte a l'entorn.
Valorem molt positivament aquestes accions conjuntes dels centres de la comarca i esperem que tots plegats en poguem treure profit.

FEM CONÈIXER LA NOSTRA LLENGUA, EL CATALÀ, A TANSEGA

Fem conèixer la nostra llengua, el català, a Tansega
Enguany la nostra escola, el CEIP Alfred Mata, ha fet una aposta clara a la participació de totes i tots. Vam fer una reunió assembleària on hi van assistir els pares i les mares de tots els cursos, els membres d’entitats esportives i culturals, representants de l'Ajuntament, i els delegats i les delegades de cicle mitjà i cicle superior. Entre altres aspectes, se’ls va explicar que des de l’escola, vèiem que tots teníem la responsabilitat d’educar a la nostra mainada; que tots i totes som possibles agents educatius i que volíem caminar en aquest sentit per avançar en el terreny de l’educació, i vincular d’una manera estreta i efectiva l’escola amb el nostre poble. Un proverbi Africà ho deixa ben palès: "Per educar un infant cal la tribu sencera".

La nostra motivació
Tradicionalment, Puig-reig, s’ha caracteritzat com un poble emprenedor i inquiet, on les entitats tenen un paper rellevant en la dinàmica del poble. Fruit d’aquest activisme, un grup de persones va fundar una ONG anomenada A+A. Des de l'inici van demanar-nos la nostra col·laboració, per fer un agermanament de cooperació amb Tansega, un poble de Burkina Faso. Se’n va informar a les famílies i l’ONG va presentar-nos un Power Point sobre aquesta població. També ens van entregar un tríptic per a tot l’alumnat on hi havia imatges d’ambdues poblacions. Aquestes anaven acompanyades de paraules i frases amb la seva llengua pròpia, el moré, i la nostra, el català. Aquest tríptic es va convertir amb el primer nexe d’unió. Alhora vam comptar amb l’experiència en el propi país de joves adolescents de la comarca, que han estat col·laborant amb ONG’s, a través de programes per millorar les seves condicions de vida, malauradament molt precàries.
Tot això ens va servir per donar a conèixer el projecte als nostres alumnes i per engrescar-los a saber-ne moltes més coses d’ells, amb la intenció de poder-los ajudar.
Vam crear una comissió, els membres de la qual formem part de l’ONG A+A. Aquest equip va decidir, conjuntament amb els alumnes, quina tasca desitjàvem emprendre.
A cicle inicial van decidir que escriurien un conte per enviar-lo als nens i les nenes de Tansega.

Quins objectius ens vam fixar
L’equip de mestres de cicle inicial es va proposar els següents objectius:
Potenciar la construcció de textos expositius sobre la temàtica escollida.
Sistematitzar la construcció de textos en petit grup d’alumnes.
Fer participar activament a l’alumnat, en la tria del tema a treballar i en la correcció de les produccions.
Implicar a d’altres agents de la comunitat educativa, especialment a les famílies.
Potenciar el respecte per les altres cultures.
Afavorir la convivència i l’acceptació de la diversitat.
Explicar per escrit un conte tradicional per a poder fer-ne ús.

Com ho hem dut a terme
El procés que vam seguir va ser: es va enviar una nota a les famílies, explicant-los que treballaríem el conte i vam oferir-los la possibilitat de poder-hi participar. Diversos pares i àvies van assistir a l’escola per explicar contes als alumnes i aportar material que podia ser del nostre interès (contes de casa, de la biblioteca...)
En aquest moment del procés, fent ús de diferents agrupacions, vam llegir, explicar i mirar molts contes. Fruit d’aquesta anàlisi acurada, vam posar en comú tot el que havíem après. Vam



decidir plegats quin conte volíem escriure, quin format i apartats tindria; vam escollir "La Caputxeta Vermella". Entre tots vam fer el modelatge del conte; després el vam llegir i finalment vam decidir quines particions faríem del text escrit per organitzar cadascuna de les pàgines.
Cada nen o nena va escriure individualment el seu conte, però ajudats pels membres del seu grup. Per fer la portada va assistir a l’aula una col·laboradora de l’escola, l’Helena Ostapenko, reconeguda especialista en arts plàstiques i tots els alumnes van poder crear la seva portada. Mentre fèiem el conte, un alumne va comentar quelcom que l’amoïnava: "Com entendrien el conte si els nens i les nenes de Burkina Faso parlaven moré i francès?" Una nena de la classe va explicar: "La meva mare sap francès i el pot traduir". Vam demanar-li a la mare i ella ho va acceptar. El resultat el podeu teniu a les vostres mans: un conte escrit en català i en francès.(Annex 1)
També forma part d’aquest projecte el DVD, que va gravar la coordinadora d’audiovisuals, amb l’ajuda de l’equip de mestres de cicle inicial i de l’equip directiu. S’hi pot veure com els alumnes llegeixen el conte, les seves ganes de fer-ho bé, el fet de compartir un aprenentatge significatiu amb companys i companyes d’altres edats, els nervis d’enfrontar-se a una càmera de vídeo, l’esforç de tots perquè el grup en surti reforçat, l’ús d’eines audiovisuals a l’aula, el decorat utilitzat, el treball de l’expressió oral, la preparació prèvia a casa amb els pares, la integració d’alumnat nouvingut... Pel què fa a aquest aspecte voldríem remarcar que l’alumne que fa la presentació dels diferents grups es diu Tomasz Badura i és un nen polonès que va arribar a inici de curs. És engrescador veure’l pronunciant els noms de tots els nens i totes les nenes d’ambdós cursos. També són uns moments educatius ben càlids, quan els seus companys verbalitzen els seus noms propis per ajudar-lo quan ell té alguna dificultat.(Annex 2)

La nostra reflexió sobre el treball fet
Ens il·lusiona pensar, gràcies al viatge que dos membres de l’ONG A+A han fet al país, que els nens i les nenes de Tansega tenen en aquests moments, a les seves mans, aquests contes fets amb tot el nostre amor. Al mateix temps i fruit d’aquesta capacitat d’empatia amb els altres i d’un intens coneixement del país, vam fer una campanya de recollida de material escolar per la seva gent. La nostra llengua viatge a països llunyans, ara escrita, més endavant, qui sap...? Potser aquest projecte de cooperació, tot just encetat, haurà de pensar com ho podem fer perquè la nostra veu sigui sentida al bell mig de la sabana.
Hem iniciat un camí que no té aturador; volem conscienciar les noves generacions de les greus dificultats que tenen determinades persones pel fet d’haver nascut en segons quin país i al mateix temps volem projectar la nostra veu allà on sigui necessària. No sabem on anirem a parar, però ens hem calçat les botes de caminar i d’aquest gran viatge ja n’hem fet la primera passa. Volem aprendre i alhora volem ser útils!

El diàleg com a eina per conèixer els nostres fills i filles i a nosaltres mateixos

EL dia 22 de març de 2007, a 1/4 de 6 de la tarda es va fer una xerrada al nostre centre. La ponent era la Núria Ribera, psicòloga que col·labora amb el programa "L'Aventura de la vida" Ens va dir que calia buscar uns espais de temps per poder parlar amb els nostres fills. Que és important no tenir pressa, que és bo escoltar de debò, allò que se'n diu una escolta activa.
També ens va parlar de la comunicació assertiva. Aspectes importants com resumir per a fer més entenedor allò que el teu fill et vol explicar, parafrasejar, que seria repetir allò que t'han explicat amb d'altres paraules, saber trobar el moment més adequat per iniciar el diàleg, saber calmar o apaivagar aquell fet que ens confessen, no jutjar amb precipitació...són coses que com a pares i mares hem de tenir en compte a l'hora de parlar amb els nostres fills i filles.
Finalment ens va parlar de la importància de la comunicació gestual. Les mirades, el contacte físic, el to de la veu, el somriure... formen part de l'expressió corporal, una eina facilitadora de la comunicació entre les persones.
Va sobtar la idea del contagi emocional. Va explicar-nos que igualment com els virus, les emocions que es generen en l'acte comunicatiu es poden transmetre i cal fer-ho per afavorir la relació entre tots.
Les persones que van assistir a la xerrada van valorar-la positivament i es va encetar un col·loqui interessant.

CONVIVÈNCIA EN ELS ESPORTS

Els alumnes del CEIP Alfred Mata assessorats per l’EAP hem elaborat un document sobre la convivència en els esports. En aquest document també hi han participat les nostres famílies.

Els jugadors

No fer faltes si no són molt necessàries.
Intentar no contestar ni acusar a l’àrbitre, si ensenya targeta o t’expulsa.
Pensar i reconèixer els errors que has comès.
Saber perdre.
Passar la pilota a tots els jugadors, és un treball d’equip.
Aprendre a fer amics i a relacionar-nos bé amb ells.
Les baralles no ajuden a l’equip en cap sentit.
Contribuir a fer un joc net i evitar entrar en conflictes.
Tenir clar que el que és important és jugar i passar-ho bé, i no tant el fet de guanyar.
Disculpar sempre l’error d’un company.
No jutjar a cap company per tenir un nivell més baix que el teu: ensenya-li les teves habilitats i ell segur que t’ensenyarà les seves.
Accepta les decisions de l’entrenador.

Espectadors

Millorar la convivència dintre i fora de les instal·lacions.
No llençar objectes que puguin fer mal, tant als jugadors com als àrbitres.
No insultar, ni amenaçar, ni agredir als àrbitres.
No criticar als propis fills si ho fan malament.
Animar sempre positivament tant als seus fills com a tot l’equip.
No riure’s dels errors del rival.
No barallar-se ni físicament ni verbalment amb els seguidors de l’equip rival.
No contradir les decisions del tècnic de l’equip davant dels jugadors i dels fills.
Sí que pensem que després es poden comentar amb calma entre tots.
Contribuir a crear un ambient agradable i bo de joc, on tothom s’hi pugui sentir bé.
Comptar amb la implicació dels familiars.

Entrenadors

Que tots els entrenadors siguin justos i donin l’oportunitat de jugar prou i participar a tothom.
Creiem que els entrenadors també han de valorar a tothom i els esforços que tots els jugadors fan, disculpant els errors.
Haurien d’ajudar a millorar les habilitats i les parts febles de tothom.
Contribuir a la unitat del grup i crear un bon ambient entre tots, on ningú se senti exclòs

Àrbitres

Fer bé la seva feina, ser just i imparcial.
Els àrbitres són persones humanes i també es poden equivocar.

Desitgem que des de la vostra responsabilitat política feu ressò d’aquest document. Compteu amb el nostre suport i la nostra implicació. GRÀCIES!

LA LLENGUA DES D’ UNA PROPOSTA D’EDUCACIÓ INCLUSIVA


A inici del curs 2005/2006, el cicle mitjà de la nostra escola, el CEIP Alfred Mata de Puig-reig, vam endegar l’ensenyament de la llengua catalana dins el marc d’escola inclusiva. El curs anterior s’havia començat aquesta experiència al cicle inicial. (A l’annex 1 hi ha un resum de tot el procés organitzatiu; amb fotografies dels diferents moments de la tasca educativa).
Volíem treballar l’àrea de llengua amb aquesta filosofia d’inclusivitat i cooperativisme. La inclusió comporta,entre altres aspectes, un treball basat en la cooperació de tots els alumnes del grup. En aquest cas el grup eren els nens i nenes de 3r i 4t, que vam ajuntar en un mateix espai. Tant els alumnes acabats d’arribar d’altres països, pobles... com els nens i nenes que presenten certes problemàtiques de relació o dificultat en els aprenentatges. Per aquest motiu la distribució dels alumnes en grups o equips, al nostre entendre, és molt important. Calen estones de treball per part de l’equip de mestres per pensar quina és la millor manera d’agrupar els infants: qui és més capaç d’ajudar, qui té facilitat en les relacions, qui està disposat a treballar sense endur-se els mèrits individualment, etc. S’han de tenir en compte molts factors. Cada alumne ha de poder sentir-se inclòs i ser partícip de les decisions del grup, vingui d’allà on vingui. Tothom ha de tenir autèntica veu i vot. Primerament han de ser capaços d’integrar-se al grup reduït per aconseguir, després, adaptar-se al gran grup, a l‘escola, i finalment a la comunitat. Cal remarcar que les sessions de llengua catalana es feien dos dies a la setmana, a primera hora del matí, durant una hora i mitja.
En el moment de començar aquest treball al cicle hi havia dues nenes sud-americanes i un nen polonès acabat d’arribar. També teníem un parell de nens procedents de barris poc integrats i per tant amb dificultats d’aprenentatge en la llengua catalana.
A l’hora de distribuir els grups de treball vam tenir molt en compte aquests factors, per afavorir al màxim la relació dels alumnes, facilitadora, sens dubte, de l’apropiació de la llengua catalana. Ja sabem que, malauradament, els infants del nostre país tendeixen molt a canviar la llengua pròpia per la castellana, si es presenta algú que se’ls adreça en aquesta llengua. D’aquesta manera afavoríem l’arribada dels nouvinguts i fèiem una immersió positiva i real.
Vam decidir triar un tema que ens engresqués a tots, a l’alumnat i als docents. A partir d’aquí podríem motivar-nos recíprocament i constantment. A qui no li criden l’atenció els contes de por? Aquest, doncs, va ser el tema que proposàrem a l’alumnat. Durant una hora setmanal vam anar preparant les sessions de classe entre tots els docents implicats, amb l’assessorament de l’EAP.
Quan vam fer la proposta a classe, l’alumnat es va mostrar entusiasmat. De seguida van engrescar-se a col·laborar-hi, aportant tots els llibres o material que poguessin relacionat amb aquest tema.
La biblioteca del poble va oferir-nos la possibilitat d’allargar el préstec dels llibres. D’aquesta manera, cada nen o nena que n’anava a buscar els portava a l’escola on els registràvem per grups de treball, per poder-se’ls intercanviar entre ells i saber, en tot moment, on eren o qui els tenia. Per aquest motiu vam fer una graella, on per una banda hi havia els llibres i per altra banda el grup que els tenia en aquell moment.
Els equips van omplir un quadern de treball, amb la fotografia del grup inclosa i amb les normes que havien de complir, així com amb el càrrec o responsabilitat que tenia cadascun dins el grup. Aquests grups es van posar un nom relacionat amb la por: “Els esquelets”. “Els monstres”...
Un dels aspectes més motivadors va ser l’ambientació de l’aula on ens trobàvem. Les persianes restaven abaixades, apagàvem els llums i fèiem la cerimònia d’encendre una espelma a cada taula, per crear un ambient adequat i propici per involucrar-nos en la història de por que explicàvem. D’aquesta manera acostumàvem a començar les sessions. Llegíem un conte de por curt cada mestre, o bé un capítol d’algun llibre, que continuàvem a la següent sessió. Els alumnes restaven expectants!






El desenvolupament d’aquest programació es va fer seguint l’ordre següent:
En primer lloc vam llegir molts contes de por. Aquesta activitat de lectura es feia a cada sessió. Podia ser individual o per parelles, i fins i tot per equips.
A continuació vam fer un conte amb tot el grup classe. D’aquesta manera obríem les portes per fer-los més conscients del treball que haurien de realitzar ells posteriorment. Acabat aquest conte, vam convidar una il·lustradora molt coneguda de Berga, perquè ens ajudés a il·lustrar contes de por. Ens va ensenyar a fer monstres, cases terrorífiques...
Entre tots, mestres i alumnes, vam inventar-nos el primer conte de por a la pissarra. Després les nenes i els nens van il·lustrar individualment la còpia feta per a cadascú, seguint els consells de N’Angelina Vilella, l’experta. Van obtenir molt bons resultats. A l’annex 2 hi adjuntem un d’aquests contes a tall d’exemple.
Un cop fet el conte en gran grup, venia l’hora d’inventar-se’l en petit grup. Realment va ser una experiència interessant: els tres mestres que érem a l’aula anàvem supervisant i valorant el treball que feien, així com aclarint els dubtes, ajudant-los a buscar la sintaxi correcta i explicant l’ortografia que calia en aquell moment. Cada mestre ens canviàvem els grups per no incidir sempre en el mateix, perquè els alumnes tinguessin la possibilitat de veure diferents opcions. Tots donàvem el més bo de nosaltres mateixos.
També ens va ser possible convidar a Mossèn Climent Forner, un conegut escriptor de la comarca veïna, que havia publicat un llibre amb diversos contes de por, que ja havíem llegit feia poc. El caràcter obert i extravertit d’aquest personatge va captivar als infants i vam gaudir d’una bona estona!
Pensem que vam aconseguir treballar la llengua d’una manera lúdica i engrescadora. Teníem molt clar que hi havia aspectes bàsics a treballar: expressió i comprensió oral, expressió escrita i comprensió lectora, i... saber treballar en grup.
L’expressió oral es treballava cada dia quan la mainada explicava o recomanava els llibres de por que havia trobat interessants. També en la presa de decisions dins l’equip (valorant el treball que feia cadascú i proposant millores). Moltes sessions finalitzaven amb una avaluació del treball, que els feia més conscients i més responsables de la feina que realitzaven. En aquest apartat voldríem remarcar la participació dels nens i nenes no catalanoparlants, l’esforç i l’aplaudiment que generaven per part dels altres en exposar el què havia redactat el grup.
La comprensió oral, la treballàvem des de l’escolta de contes, tant els que llegien els mestres com els narrats pels mateixos alumnes. Cal remarcar l’atenció que posaven quan parlava un altre company o companya. Tothom volia ser escoltat, i per aquest motiu havien d’escoltar també a la resta de la classe.
En l’apartat de l’escriptura ja hem vist que a més a més d’un conte entre tots, van haver-ne d’escriure un per grup i un individualment.
Com ja hem comentat, la lectura va ser un dels treballs bàsics del projecte.
Ens va ser de gran ajuda la troballa de contes de por a internet i algun llibre de contes de por fet per autors clàssics de gran vàlua. Cada dia llegíem una estona. També van haver de preparar-se la lectura del conte fet en equip per explicar-lo a les altres classes. (veure annex 1 amb fotografies). Finalment els va fer molta il·lusió enregistrar un CD amb els contes que havien fet els diferents grups (annex 3). Això els va motivar a treballar la lectura, perquè després els seus familiars rebrien el CD com a obsequi. Vam decidir que uns quants nens i nenes també anirien a llegir el conte fet en gran grup a l’emissora local del poble. El director de la ràdio va fer un especial informatiu entrevistant a diferents implicats en la programació de la unitat i els ideòlegs d’aquest sistema de treball. Finalment es va gravar el conte i es va emetre per la ràdio. Va tenir una gran ressonància (annex 4).
En conjunt, va ser un treball molt engrescador. Vam ser capaços d’integrar a tot l’alumnat, participant en l’aventura de construir un conte. Treballar d’aquesta manera afavoreix les relacions entre l’alumnat i el fa més responsable. Per això és més fàcil que se senti inclòs i valori l’escola. És més fàcil estimar-se-la si tots ens hi sentim bé! Si l’estimem segur que lluitarem per fer l’entorn més acollidor i respectarem el què ens és propi: la nostra llengua i la nostra cultura.

L'ESCOLA ARA I ABANS