Fem conèixer la nostra llengua, el català, a Tansega
Enguany la nostra escola, el CEIP Alfred Mata, ha fet una aposta clara a la participació de totes i tots. Vam fer una reunió assembleària on hi van assistir els pares i les mares de tots els cursos, els membres d’entitats esportives i culturals, representants de l'Ajuntament, i els delegats i les delegades de cicle mitjà i cicle superior. Entre altres aspectes, se’ls va explicar que des de l’escola, vèiem que tots teníem la responsabilitat d’educar a la nostra mainada; que tots i totes som possibles agents educatius i que volíem caminar en aquest sentit per avançar en el terreny de l’educació, i vincular d’una manera estreta i efectiva l’escola amb el nostre poble. Un proverbi Africà ho deixa ben palès: "Per educar un infant cal la tribu sencera".
La nostra motivació
Tradicionalment, Puig-reig, s’ha caracteritzat com un poble emprenedor i inquiet, on les entitats tenen un paper rellevant en la dinàmica del poble. Fruit d’aquest activisme, un grup de persones va fundar una ONG anomenada A+A. Des de l'inici van demanar-nos la nostra col·laboració, per fer un agermanament de cooperació amb Tansega, un poble de Burkina Faso. Se’n va informar a les famílies i l’ONG va presentar-nos un Power Point sobre aquesta població. També ens van entregar un tríptic per a tot l’alumnat on hi havia imatges d’ambdues poblacions. Aquestes anaven acompanyades de paraules i frases amb la seva llengua pròpia, el moré, i la nostra, el català. Aquest tríptic es va convertir amb el primer nexe d’unió. Alhora vam comptar amb l’experiència en el propi país de joves adolescents de la comarca, que han estat col·laborant amb ONG’s, a través de programes per millorar les seves condicions de vida, malauradament molt precàries.
Tot això ens va servir per donar a conèixer el projecte als nostres alumnes i per engrescar-los a saber-ne moltes més coses d’ells, amb la intenció de poder-los ajudar.
Vam crear una comissió, els membres de la qual formem part de l’ONG A+A. Aquest equip va decidir, conjuntament amb els alumnes, quina tasca desitjàvem emprendre.
A cicle inicial van decidir que escriurien un conte per enviar-lo als nens i les nenes de Tansega.
Quins objectius ens vam fixar
L’equip de mestres de cicle inicial es va proposar els següents objectius:
Potenciar la construcció de textos expositius sobre la temàtica escollida.
Sistematitzar la construcció de textos en petit grup d’alumnes.
Fer participar activament a l’alumnat, en la tria del tema a treballar i en la correcció de les produccions.
Implicar a d’altres agents de la comunitat educativa, especialment a les famílies.
Potenciar el respecte per les altres cultures.
Afavorir la convivència i l’acceptació de la diversitat.
Explicar per escrit un conte tradicional per a poder fer-ne ús.
Com ho hem dut a terme
El procés que vam seguir va ser: es va enviar una nota a les famílies, explicant-los que treballaríem el conte i vam oferir-los la possibilitat de poder-hi participar. Diversos pares i àvies van assistir a l’escola per explicar contes als alumnes i aportar material que podia ser del nostre interès (contes de casa, de la biblioteca...)
En aquest moment del procés, fent ús de diferents agrupacions, vam llegir, explicar i mirar molts contes. Fruit d’aquesta anàlisi acurada, vam posar en comú tot el que havíem après. Vam
decidir plegats quin conte volíem escriure, quin format i apartats tindria; vam escollir "La Caputxeta Vermella". Entre tots vam fer el modelatge del conte; després el vam llegir i finalment vam decidir quines particions faríem del text escrit per organitzar cadascuna de les pàgines.
Cada nen o nena va escriure individualment el seu conte, però ajudats pels membres del seu grup. Per fer la portada va assistir a l’aula una col·laboradora de l’escola, l’Helena Ostapenko, reconeguda especialista en arts plàstiques i tots els alumnes van poder crear la seva portada. Mentre fèiem el conte, un alumne va comentar quelcom que l’amoïnava: "Com entendrien el conte si els nens i les nenes de Burkina Faso parlaven moré i francès?" Una nena de la classe va explicar: "La meva mare sap francès i el pot traduir". Vam demanar-li a la mare i ella ho va acceptar. El resultat el podeu teniu a les vostres mans: un conte escrit en català i en francès.(Annex 1)
També forma part d’aquest projecte el DVD, que va gravar la coordinadora d’audiovisuals, amb l’ajuda de l’equip de mestres de cicle inicial i de l’equip directiu. S’hi pot veure com els alumnes llegeixen el conte, les seves ganes de fer-ho bé, el fet de compartir un aprenentatge significatiu amb companys i companyes d’altres edats, els nervis d’enfrontar-se a una càmera de vídeo, l’esforç de tots perquè el grup en surti reforçat, l’ús d’eines audiovisuals a l’aula, el decorat utilitzat, el treball de l’expressió oral, la preparació prèvia a casa amb els pares, la integració d’alumnat nouvingut... Pel què fa a aquest aspecte voldríem remarcar que l’alumne que fa la presentació dels diferents grups es diu Tomasz Badura i és un nen polonès que va arribar a inici de curs. És engrescador veure’l pronunciant els noms de tots els nens i totes les nenes d’ambdós cursos. També són uns moments educatius ben càlids, quan els seus companys verbalitzen els seus noms propis per ajudar-lo quan ell té alguna dificultat.(Annex 2)
La nostra reflexió sobre el treball fet
Ens il·lusiona pensar, gràcies al viatge que dos membres de l’ONG A+A han fet al país, que els nens i les nenes de Tansega tenen en aquests moments, a les seves mans, aquests contes fets amb tot el nostre amor. Al mateix temps i fruit d’aquesta capacitat d’empatia amb els altres i d’un intens coneixement del país, vam fer una campanya de recollida de material escolar per la seva gent. La nostra llengua viatge a països llunyans, ara escrita, més endavant, qui sap...? Potser aquest projecte de cooperació, tot just encetat, haurà de pensar com ho podem fer perquè la nostra veu sigui sentida al bell mig de la sabana.
Hem iniciat un camí que no té aturador; volem conscienciar les noves generacions de les greus dificultats que tenen determinades persones pel fet d’haver nascut en segons quin país i al mateix temps volem projectar la nostra veu allà on sigui necessària. No sabem on anirem a parar, però ens hem calçat les botes de caminar i d’aquest gran viatge ja n’hem fet la primera passa. Volem aprendre i alhora volem ser útils!
Enguany la nostra escola, el CEIP Alfred Mata, ha fet una aposta clara a la participació de totes i tots. Vam fer una reunió assembleària on hi van assistir els pares i les mares de tots els cursos, els membres d’entitats esportives i culturals, representants de l'Ajuntament, i els delegats i les delegades de cicle mitjà i cicle superior. Entre altres aspectes, se’ls va explicar que des de l’escola, vèiem que tots teníem la responsabilitat d’educar a la nostra mainada; que tots i totes som possibles agents educatius i que volíem caminar en aquest sentit per avançar en el terreny de l’educació, i vincular d’una manera estreta i efectiva l’escola amb el nostre poble. Un proverbi Africà ho deixa ben palès: "Per educar un infant cal la tribu sencera".
La nostra motivació
Tradicionalment, Puig-reig, s’ha caracteritzat com un poble emprenedor i inquiet, on les entitats tenen un paper rellevant en la dinàmica del poble. Fruit d’aquest activisme, un grup de persones va fundar una ONG anomenada A+A. Des de l'inici van demanar-nos la nostra col·laboració, per fer un agermanament de cooperació amb Tansega, un poble de Burkina Faso. Se’n va informar a les famílies i l’ONG va presentar-nos un Power Point sobre aquesta població. També ens van entregar un tríptic per a tot l’alumnat on hi havia imatges d’ambdues poblacions. Aquestes anaven acompanyades de paraules i frases amb la seva llengua pròpia, el moré, i la nostra, el català. Aquest tríptic es va convertir amb el primer nexe d’unió. Alhora vam comptar amb l’experiència en el propi país de joves adolescents de la comarca, que han estat col·laborant amb ONG’s, a través de programes per millorar les seves condicions de vida, malauradament molt precàries.
Tot això ens va servir per donar a conèixer el projecte als nostres alumnes i per engrescar-los a saber-ne moltes més coses d’ells, amb la intenció de poder-los ajudar.
Vam crear una comissió, els membres de la qual formem part de l’ONG A+A. Aquest equip va decidir, conjuntament amb els alumnes, quina tasca desitjàvem emprendre.
A cicle inicial van decidir que escriurien un conte per enviar-lo als nens i les nenes de Tansega.
Quins objectius ens vam fixar
L’equip de mestres de cicle inicial es va proposar els següents objectius:
Potenciar la construcció de textos expositius sobre la temàtica escollida.
Sistematitzar la construcció de textos en petit grup d’alumnes.
Fer participar activament a l’alumnat, en la tria del tema a treballar i en la correcció de les produccions.
Implicar a d’altres agents de la comunitat educativa, especialment a les famílies.
Potenciar el respecte per les altres cultures.
Afavorir la convivència i l’acceptació de la diversitat.
Explicar per escrit un conte tradicional per a poder fer-ne ús.
Com ho hem dut a terme
El procés que vam seguir va ser: es va enviar una nota a les famílies, explicant-los que treballaríem el conte i vam oferir-los la possibilitat de poder-hi participar. Diversos pares i àvies van assistir a l’escola per explicar contes als alumnes i aportar material que podia ser del nostre interès (contes de casa, de la biblioteca...)
En aquest moment del procés, fent ús de diferents agrupacions, vam llegir, explicar i mirar molts contes. Fruit d’aquesta anàlisi acurada, vam posar en comú tot el que havíem après. Vam
decidir plegats quin conte volíem escriure, quin format i apartats tindria; vam escollir "La Caputxeta Vermella". Entre tots vam fer el modelatge del conte; després el vam llegir i finalment vam decidir quines particions faríem del text escrit per organitzar cadascuna de les pàgines.
Cada nen o nena va escriure individualment el seu conte, però ajudats pels membres del seu grup. Per fer la portada va assistir a l’aula una col·laboradora de l’escola, l’Helena Ostapenko, reconeguda especialista en arts plàstiques i tots els alumnes van poder crear la seva portada. Mentre fèiem el conte, un alumne va comentar quelcom que l’amoïnava: "Com entendrien el conte si els nens i les nenes de Burkina Faso parlaven moré i francès?" Una nena de la classe va explicar: "La meva mare sap francès i el pot traduir". Vam demanar-li a la mare i ella ho va acceptar. El resultat el podeu teniu a les vostres mans: un conte escrit en català i en francès.(Annex 1)
També forma part d’aquest projecte el DVD, que va gravar la coordinadora d’audiovisuals, amb l’ajuda de l’equip de mestres de cicle inicial i de l’equip directiu. S’hi pot veure com els alumnes llegeixen el conte, les seves ganes de fer-ho bé, el fet de compartir un aprenentatge significatiu amb companys i companyes d’altres edats, els nervis d’enfrontar-se a una càmera de vídeo, l’esforç de tots perquè el grup en surti reforçat, l’ús d’eines audiovisuals a l’aula, el decorat utilitzat, el treball de l’expressió oral, la preparació prèvia a casa amb els pares, la integració d’alumnat nouvingut... Pel què fa a aquest aspecte voldríem remarcar que l’alumne que fa la presentació dels diferents grups es diu Tomasz Badura i és un nen polonès que va arribar a inici de curs. És engrescador veure’l pronunciant els noms de tots els nens i totes les nenes d’ambdós cursos. També són uns moments educatius ben càlids, quan els seus companys verbalitzen els seus noms propis per ajudar-lo quan ell té alguna dificultat.(Annex 2)
La nostra reflexió sobre el treball fet
Ens il·lusiona pensar, gràcies al viatge que dos membres de l’ONG A+A han fet al país, que els nens i les nenes de Tansega tenen en aquests moments, a les seves mans, aquests contes fets amb tot el nostre amor. Al mateix temps i fruit d’aquesta capacitat d’empatia amb els altres i d’un intens coneixement del país, vam fer una campanya de recollida de material escolar per la seva gent. La nostra llengua viatge a països llunyans, ara escrita, més endavant, qui sap...? Potser aquest projecte de cooperació, tot just encetat, haurà de pensar com ho podem fer perquè la nostra veu sigui sentida al bell mig de la sabana.
Hem iniciat un camí que no té aturador; volem conscienciar les noves generacions de les greus dificultats que tenen determinades persones pel fet d’haver nascut en segons quin país i al mateix temps volem projectar la nostra veu allà on sigui necessària. No sabem on anirem a parar, però ens hem calçat les botes de caminar i d’aquest gran viatge ja n’hem fet la primera passa. Volem aprendre i alhora volem ser útils!
