dijous, 15 d’octubre de 2009

UN PETIT OBSEQUI

Cada segon que vivim és un moment nou i únic
de l’univers,
Un moment que no tornarà mai més…
I què és el que ensenyem als nostres fills?
Doncs els ensenyem que dos i dos són quatre,
que París és la capital de França.

Quan els ensenyarem, a més a més, què són?

A cadascun d’ells li hauríem de dir: saps què ets?
Ets una meravella. Ets únic.
Mai abans no hi havia hagut cap altre infant com tu.
Amb les teves cames, els teus braços, amb l’habilitat dels teus dits, amb la teva manera de moure’t.
Potser arribis a ser un Shakespeare, un Miquel Àngel,
un Beethoven.
Tens totes les capacitats.
Sí, ets una meravella.
I quan creixis, seràs capaç de fer mal a un altre que sigui, com tu, una meravella?
Has de treballar –igual com tots hem de treballar- per fer el món digne dels seus fills.

Pau Casals

(Paraules que curen, d’Àlex Rovira, ed. Plataforma)



Reunió de les famílies 2009

Cap comentari: